Notes de premsa de PDR.cat

 
Si voleu veure on son els vots de PDR.cat

http://www.elpunt.cat/canals/politica/eleccions-al-parlament-2010/resultats.html?view=pa10cmun&circumscripcio=1700000&nvl=p&zt=29-11-10++02%3A04%3A04

NOTA DE PREMSA: ANÀLISIS DELS RESULTATS DEL 28-N

Tot i ser un d’aquests partits minoritaris també volem fer les nostres reflexions.
813 son les persones que ens han votat a les comarques gironines( única comarca on ens presentàvem)
La primera valoració que  fem d’aquests més de 800 vots  és molt positiva, ja que amb un pressupost de 1000€  les nostres possibilitats de donar-nos a conèixer eren molt limitades, i més partint de zero, ja que era la primera vegada que ens presentàvem.
La segona també és positiva, ja que fa 20 dies els mitjans de comunicació ens classificaven dins els partits frickies, i ara la gent ja sap que defensem coses molt serioses i que la gent pot palpar.
La tercera torna a ser positiva, ja que de tots els partits minoritaris, PDR.cat ha quedat dels primers per davant d’altres partits molt  més coneguts i que porten anys presentant-se.
La quarta és molt positiva, ja que aquest projecte no s’acaba aquí, té el futur assegurat. Per un costat, ja hi ha municipis interessats perquè PDR.cat s’hi presenti, i a més a més, per les properes eleccions generals espanyoles, un altre partit polític s’ha posat en contacte amb nosaltres per fer coalició. I per descomptat, amb una mirada de futur d’aquí a 4 anys, treballarem per un PDR.cat més conegut per la feina que haurem fet, amb l'objectiu de presentar-nos a totes les comarques catalanes.

Durant aquest dies, veient tanta gent, també hem aprés molt, i hem vist que la gent ens demanava que no només defenséssim els pagesos sinó la vida a pagès en general, mancomunar serveis, treballar per pobles més sostenibles amb el territori, més respecte, més pedagogia...
I per tant, també hem de fer autocrítica i és que avaluant d’ on han sortit els vots, veiem que segurament ens han votat més no pagesos que pagesos, sobretot persones sensibilitzades amb el sector i també amb el món rural, fet que lliga amb l’obertura de fronts a reivindicar  que la gent ens ha estat demanant.
En conclusió, que el primer objectiu del partit de ser provocador davant del silenci dels partits majoritaris cap a la vida de pagès ha estat acomplert i que ara se’ns obren noves portes per anar treballant mica amb mica, mes a mes, i no 15 dies abans d’unes eleccions.

Per tant, fins aviat.


NOTA DE PREMSA: LES ESQUELLES COM A PATRIMONI SONOR

Cada vegada més hi ha un lladre silenciós que actua en els nostres pobles.
La veritat és que costa adonar-se’n, la gent ho comenta als veïns, les troben a faltar,però pocs son els que s’adonen d’aquest misteriós robatori.
No és res que podem tocar ni tampoc olorar,però fa que les nostres vides tinguin més sentit. No les veiem però ens marquen el ritme del nostre dia a dia. Ens diuen quan hem de córrer o quan encara ens sobre temps. És com una música que ens recorda que després de cada nota ens queden 15 minuts pel següent quart d’hora.
Efectivament, a molts pobles ens estan robant el so de les campanes, una melodia que ens acompanya de dia, mentre posa ordre a les nostres hores, i també a les nits d’insomni tot recordar-nos, que no patim, que encara queda una bona estona per la matinada.
Aquest so, cançons de la banda sonora del nostre entorn rural, dona una quarta dimensió als nostres pobles
Per mi el so de les campanes, és com el record de les persones que ja no hi son, sempre ens acompanyen, però no les sents.
I les campanes son així, els qui hem conviscut amb elles des de sempre, acabem per no sentir-les, però ens marquen el dia,les setmanes,la vida.
A les nostres comarques ens estan robant els minuts, les estones, al cap i la fi, el temps i la veu del nostre poble.
Però hem de saber que les campanes ja son patrimoni sonor des del Febrer d’aquest any, i perquè no les esquelles també.
Les campanes son la identitat dels pobles i les esquelles son l’ entorn de molts d’aquests pobles.
Si les esquelles fan fressa, vol dir que hi ha bestiar. Si hi ha animals, hi ha ramaders que viuen el territori. Mentre els pagesos es puguin guanyar la vida vivint de la terra, preservarem el paisatge, i per tant tots en podrem gaudir.
Per això avui, comencem un llarg recorregut per recollir firmes i portar la nostra proposta al Parlament.
Però no només volem protegir la fressa de les esquelles, sinó el que elles representen, i és que no podem permetre que la nostra ramaderia se’ns esvaeixi com els preus que ells perceben.

I  és que les esquelles son el concepte de la pedagogia. Tenim una societat molt allunyada del nostre sector, i em de mirar d’escurçar aquesta distància. A Polònia diuen que algú ho havia de dir, nosaltres diem que algú ho havia de fer.
La primera cosa que farem passades les eleccions es dirigir-nos a la Conselleria d’Educació per demanar que es proposi una assignatura de Pagesia Catalana. Des de PDR.cat també oferirem una xarxa de ramaders i agricultors que obriran les seves portes per explicar els nens, el que ningú els explica. Se’ns dubte que l’acostament d’aquests dos mons evitarà moltes faltes de respecte que ens troben a les nostres comarques.

NOTA DE PREMSA: INDIGNACIÓ PEL POC ACCÉS ALS MITJANTS

Pagesos per la Dignitat Rural Catalana està indignada vers el nul accés que tenim als espais gratuïts com a partit polític que es presenta a les comarques gironines.
La Junta electoral provincial ens ha afirmat que no hi podien fer res i que ens poséssim directament en contacte amb els mitjans. Aquests ens confirmen que reben ordres de la Junta electoral.
Entenem que estiguem vetats a la resta de províncies. Però el que no entenem és que no podem ser visibles a mitjans públics com TV3 o Cat Ràdio que tenen desconnexions a comarques gironines.
El més curiós del cas, és que una de les propostes que fa PDR.cat és que les comarques gironines siguin més visibles al Parlament, i així lluitar per suavitzar el centralisme polític. Reivindicació del tot legítima, veient que no tenim dret a res, perquè només volem reivindicar la pagesia de les nostres comarques.
Ja que el que aquí passa, no passa enlloc, pel difícil equilibri entre la vida a pagès i una província cada vegada més de serveis, que només se la té en compte quan fa bon temps.


Aprofitant la ben entesa, m’agradaria fer una reflexió sobre alguns comentaris que hem rebut durant els actes que hem anat fent últimament.
Algunes persones se’ns han dirigit dient que nosaltres (referint-se als partits polítics de petit format) només fèiem que ser un obstacle pels partits de primer ordre i els hi estàvem robant vots.
Primer de tot, nosaltres de robar res, això els hi deixem a alguns polítics de veritat.
En cap cas, hem demanat el vot a algú que ja ho tenia clar. Al cap i a la fi, qui ens ha de portar cap una Catalunya millor son els partits amb gran representació al Parlament. Però no podem obviar, que la gent està molt desencantada, i que hi haurà molts catalans que votaran en blanc o no aniran a votar. Aquests son els nostres. No us podeu imaginar la de vegades que em sentit que “ que contents estem, que ens doneu una excusa per anar a votar aquest 28-N, ja que no en teníem gota de ganes”.
O sigui que no només  no robem, sinó que a més a més fomentem la participació. Que més volen?